Un Chamin vielh

		La Via daus Metaus

« Era vielh coma chamin quel òme! »

« Mas car trop pogei contra mont »
B.d.V.


LA VIA DAUS METAUS

(Tres mila ans de transoccitana )
(Paregut dins la CLAU LEMOSINA)


Una rota traucha lo païs lemosin dau nord-oeste
devers lo sud-este ( de Rechoart d’aicia Argentat ).
Quo es una partida de
la via que junhava la Bretanha a la Provença e l’Espanha .
Quela via d’avant l’ocupacion romana
era subretot utilisada per
menar los metaus entre quelas regions .
De l’Armorija ( estam ), en tot passar
per las minas d’aur daus ranvers de Sent Iries
en Lemosin e La Cevena ( plomb), a
la mar Miegterrana, era una via magera de
l’espaci protoistoric .
D’avant de contunhar nos chau destriar
las doas vias de l’epoca antica :
-D’en prumier la via gallesa dicha « interfluve »;
quo es una rota sus las nautors ; om pot l’i passar
en totas sasons ( pas de gaulhassons ni mai de névia )
sus la linha de cresta.
Dins la toponomïa occitana tornem trobar soventas vetz
lo nom de « poja »( pujar-montar ).
Queu mot ven dau latin « podium » qui se-mesme
ven dau grec « podion » ( pè,nautor).
A balhat maitot en Occitania
« Puech,Pog,Poget...» e « Puy » en occitan francisat.
- La segonda qu’arrieba cronologicament après,
quo es la via romana tradicionala que vai tot drech per «
monts e per vaus»:
una via ben domda mas qu’a mestier d’èsser empeirada
e ben adobada per ‘nar dins las molieras
de fons de las valadas.
Se ’pela per aici « estrada » o « chauçada ».
Present sovent dins la toponimïa, e
enquera empluiat dins la lenga de la Montanha,
«estrada» que ven dau latin «strata», vou dire :
liech de peiras.
La «Chauçada» es la broa de terra per comblar
los cros o per los viradis : tornem trobar quela eidéia
dins l’expression «chauçar
las pompiras,las mongetas...».
Laidonc, la via dau metaus es una via de poja,
que chamina lo mai sovent possible sus la cresta
daus puegs e que davala solament
per trascimar una aiga ( granda aiga o ribieira ),
per necessitat ! ( Sus 900 quilometres la via traucha
non mas ’na cinquantenade ribieiras ).
Las chauçadas romanas que venen après, an crosat quelas vias
o tornat empluiar un troç
de la via.
L’estrada d’Augustonemetum ( Clarmont ) a
Midiolanum Santonum ( Saintes ) en tut passar per
Augustoritum ( Limotges) crosa
la via a Cassinomagus ( Chassanon ) en Lemosin
onte se troben los termes gallo-romans plan coneguts
( quo es d’enquera d’en pes e bian conservat ).
L’autra chauçada relija Lugdunum ( Lyon ) a
Burdigala ( Bordeu ) e en Corresa correspond a
la nacionala 89. Quo es interessant
de veire que lo viaduc de l’autostrada 89 passara
la Corresa au mesme endrech que la via romana
quauques 2 millenaris d’avant.
Om troba maitot a la capforcha de doas vias,
daus termes e daus temples ; qu’es Tintinhac,
site mens conservat, esbolhat
subretot per los chavaments daus segles passats.
Au debas de la Poja, se campa la mota castrala
dau chasteu d’Arnaud, rasis la via romana
que davala ves la Corresa.
En Lemosin,laidonc, apres Chassanon, la via passa
a Chasluç, contunha devers lo chasteu daus Cars,
e arrieba au Chaslard - priorat -
onte las minas d’aur son d’enquera en
expleitation au jorn d’auei. En Corresa, passa ad’
Usercha- abadia -,
Rocha de Vic - oppidum puei repaire au XII° -
Montceu/Dordonha - oppidum dau Pueg dau Torn -
per laissar lo Lemosin en direccion de Rodes e Marselha.
Podem remarcar que las ciutats romanas se troben a l’escart
de la poja tot parier que los pitits vilatges d’origina
gallo-romana.
(La rota menava pas totjorn de bravas gents, queraque !)
Se troba sus quela via subretot dau « mobilier » iberique
e marsilhes d’avant la conquesta romana, que monstra
que los eschamges
se fasian avant l’Emperi. Quo era la via la mai corta
per anar de la Bretanha a la Provença.
A la fin de la civilisacion gallo-romana,
la chauçada romana, qu’a mestier d’èsser adobada sovent,
se ‘bismava e las gents
de l’Atge Mejan torneren empruntar quelas vias de poja.
La via dau metaus rend possible aitau la creacion de
las vicararias carolingianas ( Navas, Selhac, Libersac...)
e comunautats religiosas ( St Iries,Usercha,Tula...)
en tot favorisar los desplaçaments de
las gents religiosas e militaris e daus
trobadors segur! Podem imaginar sens nos gaire
trompar, Gaucelm Faidit,per partir a la crosada,chaminar
sus quela via,d’aqui d’aiciant’a
la mar! Quo balha de comprener, maitot, la preséncia
de sents bretons dins lo ranvers lemosin; per exemple, St Clar,
evesque de Nantes, balhet son nom a l’un dau set tuquets de Tula.
Uei, en Corresa,om pot chaminar aisidament sus que
la rota d’Espartinhac a Tula en tut passar per Chamboliva, Selhac e
Tintinhac.
En partir dau dolmen ( poste d’agachon de la Vesera )
d’aiçanta au cementèri dau Pueg St Clar, de
chade costat de la rota,
lo pais davala e om pot soschar aitau, a tres mila ans
d’istoria dau pais lemosin.

Ivon Balès

Per se rensenhar:

-J.M.Desbordes: «Un ancien itinéraire de longs parcours
entre Armorique et Méditerranée»

Trabalhs d’Arqueologïa lemosina 1982 ( Associacion de
las Antiquitats istoricas dau Lemosin ).
-Atlas du Limousin. Pulim ( an jamai agut auvit parlar
de l’occitan en Lemosin ! La sciéncia ( silenci ) au servici
dau poder...)

-J. Nouaillac: Istoria dau Lemosin. Lemouzi.