Canalblog
Suivre ce blog Administration + Créer mon blog

Trauchadas transoccitanas

16 juin 2013

"Trauchadas occitanas" Quo es achabat !

    Me plante avans l'achabason de la Trauchada . 

Me'n vau me permenar a la seguda daus Violonaires populars en Lemosin mai en Auvernha,

dins las dralhas de la Musica de la gent d'aqui (en occitan mai en frances). 

Sus :

http://violonlemosin.canalblog.com/

 

 

       Je viens de terminer la "Trauchada occitana" ; la traversée de l'Occitanie du Nord au Sud (de Boussac du nord de la Creuse jusqu'à la Val d'Aran en Espagne ; celle-ci est effectivement réalisée) et de l'Océan, à Blaye jusqu'aux "Valadas Occitanas" en Italie ; que je ne terminerai pas car je me suis arrêté au pays de mon père, Le Bleymard en Lozère :)

Je n'irai pas plus loin pour des raisons économiques (déplacements couteux et fatigue dûe à mon grand âge ;).

 

Je me lance dans mon nouveau projet de "chaminador" au Pays des violonaires sur "Las Vias Violonaires".

 

P6020016

Je commence par Ségur les Villas (15) pays de Léon LEMMET (dont je joue la Bourrée de Benoit). Voilà deux PRs sympathiques qui m'attendent. 

67100134_p

Ségur les Villas-St Flour (Cantal) 1909-1988

 

P6020013

       Né à Ségur les Villas, Leon LEMMET apprend avec le violoneux  Jean Louis BENOIT. A treize ans il mène sa première noce sur la commune de Laveissière. Puis il est obligé de partir "sur le trimard" comme ouvrier terrassier dans le Midi de la France. Aprés six ans de captivité il reviendra au pays et travaillera à la SNCF pour reprendre la petite exploitation familiale à Ségur. Enregistré en 1977 pour le disque "Chanteurs et Musiciens de Hte Auvergne " il sera alors à nouveau sollicité, et participera aux nombreuses Fêtes autour des instruments traditionnels organisées ces années-là dans la région. Il finira sa vie à St Flour.

Léon Lemmet (Cassette "VIOLONEUX et CHANTEURS TRADITIONNELS en AUVERGNE")

 

J'en profiterai pour interroger la mémoire collective sur les Musiciens de ces coins d'Auvergne Limousin...

 

Ivon

 

 

Publicité
Publicité
25 février 2013

Estapa 53 : La Grassa – Meirones - Durfòrt

 

01/09/11

GR 77-36

Aude (11)

Dins lo pargue franciman 

Ambe de plumas, ambe de plumas   

Faràn dançar los Occitans 

La borrèia, tu-tu-pan-pan ! 

Jacmelina "La borreia dels Indians"

Quò era una estapa artistica e plasticadoira que lo GR passava sus lo "Chamin esculturau de Meirones". Mas en arribar aquí me rendei rason qu'avia tombat lo meu coteu.

le-old-man-traveller-vieux-voyageur-en-anglais-une_239431_516x343

Miladiu ! mon brave Nontron en buis amb sas decorations araba-initiaticadas a trauchat ma pocha traucada. Tan pieg !

Puei sei arribat dins l'Art Contemporaneu dins un museu naturau un pauc Landart.54060781

 

A l'entrada, sus un afichon, me dison que son pas contents because una degradacion d'òbra – daus poteus pas pro tancats an banlevat.

Quò ben agrabla de visar aquelas esculpturas tot en pujar sus lo suc mas quò es un pauc en defòra de l'istòria dau país (i a tot parier un totem per la reserva d'indians occitans ;).

2

Art inofensiu mas polit a costejar, tot parier.

41613252

Après un arribada lonjassa que serpenteja a "n'i a pro" sus lo ranvers,  davale  vers lo suqueton enjucat per lo chastel de Durfòrt (de la comuna de Vinhavielha).

Mas per tornar a la debuta dau chaminament…

Faguei una bona recòlta de fijas saboras en broa de rota passat Cauneta en Val, dins la Corbièra prionda. Que veniá d'una brave pujada après La Grassa dau costat de Nòstra Dòmna del Carlat, e que m'era plantat rasis un potz beu e brave en peira sus lo suquet per me fregir e qu'aviá agut una genta vusda sus l'Abadiá e lo borg dins lo debas.

Lagrasse_30888_vue-lagrasse

E per achabar, chau dire que lo Camping de La Grassa en amon-naut de la ciutat, era ben plasent amb un  pitit sendareu per davalar e tornar montar ben asadolat dau sopar au restau de fin de permenada.

Quò es lo Camping Boucocers Bachandres (aquò ronfla aqueu nom !) de La Grassa

Ivon

 
9 janvier 2013

Estapa 52 : Mols – Ribauta – La Grassa

 

31/08/11

GR 77-36

Aude (11)

 

"Nemo legem ignorare censetur"

220px-Anneau_sigillaire_Alaric_II


Breviari d'Alaric II

 

Alaric 01

 


     

Puge sus la Montanha d'Alaric

 

per trobar (quau sap !) lo tresaur dau visigòt Alaric II, lo bon arian e pas pro catolic… que lo Chlodowig per li panar las soas terras devers la mar nòstra, e ben! l'a escotelat (Got mit uns) .

 

P1040599

Sus lo chamin de garriga que monta au Ròc de l'Agla, me permene entre las parets abolidas dau Chasteu-Priorat "Sant Peire d'Alaric" (los envaïdors dau nord son pas lonh).

       Au Senhau, a 600 metres, ai una brava vusda redonda sus la Montagna Negra (areveire "Massiu Centrau"), la Mar Miegterrana, lo Canigon e las Corbièras vers lo sud e mos sendareus a venir. Passatge dau GR 77 au GR 36 que s'emprunja dins las Corbièras e me menarà a "Peira  Pertusa" e aquí, te vese una plancarda "Saut de la Vesòla 28h30" ( A lai ieu !.. que l'i era, i a tres setmanas de temps)

La via passa razi l'egleisa de Sant Miquel de Nahusa ben nafrada mas totjorn auturosa.

Era benleu l'egleisa de las parròfias dau debas a costat de la  Forest de la Nausa (la sanha). Sant Miquel es en nautor (Las egleisas "Sant Miquel" son totjorn sus las nautors coma per lo Mont conegut) près de Dieu e lonh de l'aiga sagnosa e daus moschilhs.

2007 - D 075 - montagne d'Alaric 075 

        A Sant Miquel de Nahusa, l'i aviá un pelegrinatge contra la sechiera de setembre per  obtener segur de l'aiga mai tanben de bon vin.

243-shrinked

Los pelegrins chantavan de las litanias costumièras per aver de las pluejas :

"San Miquel dona nos d'aiga


Barrejada ambe de vin


Mai de vin que d'aiga


Tot pur encara milhor"


(en occitan dins lo texte :)

Prumiers vers chantats per las femnas, los darriers per los òmes ;)

     

18848717

Apres la davalada  de la montanha, prenguei una rota lonja per arribar a la riva nauta de l'Orbieu ("orb rieu" amb las alveolinas ?) dins los vinhaus de la Ribauta ; la mono-cultura, li agrada pas los chamins bartassiers.

 

E per restar dins lo manca d'aiga…

       Dins lo campatge, me ven una reflexion sus lo biais d'eschivar sus la consomacion d'energiá. Per l'aiga, soventa vetz, utilisam daus botons butidors limitadors a temperatura impausada e per lo lum una minutaria "preissada" de tuar lo lum (per lo plaser, dins lo cagador, de s'esbraciar coma un molin per far tornar la lutz). Sus un autre camping benleu mai ecolo-responsable quo serà a l'utilisator de causir de barrar l'aiga mai de reglar la soa chalor e l'electricitat. Doas concepcions per eschivar lo degalh ; mas la segonda fai mai confiança a la nostra responsabilitat (esser passiu o actiu dins la societat ?).

Ieu, prene pas l'electricitat per la tenda, quò es mens char e mai "wild" tot parier.

L'aiga de rocha sus l'Alaric

Te farà pas morir que n'i a gaire

M'agradariá mielh un veire de vin

Lo ser a la serena per lo sopaire.

 Ivon

 

30 décembre 2012

DORDONHA

 

 

72

 La Trauchada II m'a permenat d'a Blaia (33) d'aiciá Solhac (46) en segre Dordonha per lo GR 6. Ne'n chau d'enquera una estapa de mai per arribar a La Cava, puei davalar vers Fijac cap vers lo levant e Sant Peire dins Las Valadas.

   Coma la Glaudina mai l'Olivier, farem una presentacion contada e musicala dau libre.

Ieu, perpause lo chant "Los Gabarriers de la Dordonha", "l'Aiga de la Dordonha" de Peiraguda (plan mercès de l'"Oc-es" per la chantar :),

DORDONHA Glény

 "Glény" tirat dau libre, emai daus bocins de violon de l'Artença, trauchada per la Dordonha.

 

 

Cantat per Peiraguda (1978)

 

"Coneissi lo camin


Que vai a la Dordonha


Dins lo prat del vesin.


Quò's un camin de sòmi.

 

Los pès dins l'aiga


E lo cap dins lo vent,


Quò sentiá bon dins l'aire,


Li tornavi sovent.

 

E totjorn


L'aiga de la Dordonha


Miralha los castèls


E sus la Dordonha

Davalan los batèls.

 

Coneissiá lo camin


Qu'anava a la ribièra


Es vengut lo camin


Que vai a la gravièra

Crusa que cruse,


Cal far montar la pèira


Ganha que ganhe,


Tant pièg per la ribièira

 

E totjorn...

 

Coneissiá lo camin


Qu'anava a l'aiga fièra.


Es vengut lo camin


Que vai al cementèri.

 

Los peissons s'en van,


Los pescaires tanben.


Los toristas vendràn :


Lo plan d'aiga es preste.

 

E totjorn...

 

Benlèu un pauc pus naut,


Benlèu pas lonh d'aicí, 

Oc segur ! montaran una centrala atomica.

 

Paura Dordonha
 

Aquí sera la fin


Mòrta la font de vita


E negre l'avenir...

 

E totjorn.."

 

 

http://www.peiraguda.com/index.html

 

 

Dordonha

 

76775413_p

La mia associacion "Coneissença" edita lo libre de Claudine Hébrard :

Dordonha "L'épopée de la Rivière sauvage et mythique"

entresenhas :

 http://coneissenca.over-blog.com/

 

2672340912_1

Dins la dralha de la Trauchada, chante aquela chançon d'Eusebe Bombal de la fin dau secle XIX sus la davalada dangierosa de Dordonha, d'Espontor en Corresa, a Liborna e Bordeu.

 

 

Los Gabarriers de la Dordonha

 
Ieu, chante una chançon d'Eusebe Bombal de la fin dau secle XIX sus la davalada dangierosa de la Dordonha, d'Espontor en Corresa a Liborna e Bordeu."  

Los Gabarriers de la Dordonha

 

Lo brave temps pel Gabarrier

Plueja e argent qu'es tot parier

Ne'n tomba coma qu'un la bòtja

Del país naut a nòstre pòrt

Chargem jusc'a rasís de bòrd

Pas de fenhants l'estiu deslòtja

Filhas aurán per Carnaval

Cotelhon nuèu nuèu davantal

Coratge enfants a la besonha

Pren ton balanç

Sauta mairam

Deus Gabarriers de la Dordonha

Pren ton balanç

Sauta mairam

Sauta mairam

Deus Gabarriers de la Dordonha

 

Son charjats naus e coijadors

Arribatz bròcs e cambejons

Aus Recolets la clòcha tilha

Qu'es Dieu que sauva daus dangiers

A la messa anem mairamgiers

E puei nos fajam pus de bila

Embraça-me Janeta Adieu

Partem al large viste e leu

Coratge enfants a la besonha

Ardit tiratz avetz bons braç

Los Gabarriers de la Dordonha

Ardit tiratz avetz bon bras

Avetz bon bras

Los Gabarriers de la Dordonha

 

Ma Janeta  a l'uelh grand e doç

Los pials color de las meissons

Sa bocha coma una roseta

Amb de las perlòtas dedins

Coma tres dets a los pès prims

Dança aital qu'una perengueta

M'a dich un jorn t'ame e dempuei

Ieu suei pus riche que lo rei

Ai dal coratge a la besonha

Ardit totjorn las mias amors

Quò es ma Janeta e la Dordonha

Ardit totjorn las mias amors

Las mias amors

Quò es ma Janeta e la Dordonha

 

 

 Lo Malpàs brugís com'un fòl


Sinhem nos La vèsta pel sòl

Ferme al gubern Dedins la pala

Lo bon patron fai pas captorn


Sarra aicí cacha alai

Entorn
deus ròcs per las lamas davala.


A la chabilha dal gubern

Passariá rasís de l'Infèrn

A bona espatla e bona ponha.
 


Brugís Malpas Tu n'auràs pas


Los Gabarriers de la Dordonha  

Brugís Malpas
Tu n'auràs pas

Tu n'auràs pas


Los Gabarriers de la Dordonha  

 

Eusébe Bombal "La haute Dordogne et ses Gabarriers"

Editions Les Monédières

 

1fb4bcf7

Aquí chantada per E. Bombal en 1913 :

http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k128062p/f1.item

 

Médiathèque de Mauriac(15) : Hommage à la Dordogne en chants et poésies...

 

DSC_0625

 

 

    Vendredi 14 Décembre, Claudine Hébrard et Olivier Payrat ont cloturé l'exposition “ La Dordogne; hommes et biosphère“ à la médiathèque de Mauriac(Cantal), par un spectacle inspiré de leur livre, DORDONHA. Ils ont célébré à leur manière cette rivière dans un voyage initiatique, transportant le public depuis  sa naissance sur le flanc du Sancy, jusqu'à Argentat, dans un élan de lyrisme.

Après une introduction musicale originale à la vielle à roue, hommage rendu par Olivier Payrat au jazzman Dave Brubeck récemment disparu, Claudine Hébrard a entonné ses poèmes extraits de son livre DORDONHA: c'est sous ce nom que depuis le moyen âge, la rivière s'incarne, telle un personnage de légende. Accompagnée par le musicien jouant ses propres compositions, des chants traditionnels en Occitan et du troubadour Bernat de Ventadorn, Claudine Hébrard a apporté sa vision personnelle de la rivière tout en remontant le temps et à la source des hommes qui avant elle l'ont imaginé, chantée, fêtée, vénérée, crainte aussi en vivant sur ses rives et dans sont lit...

...La rivière du haut pays court et coule toujours près de Mauriac sous la route des Ajustants, dans le dédale des goulets granitiques, à Lanau elle commence à prendre ses aises, à Saint Projet, un espace sans fin s'ouvre, puis à Nauzenac, Lo Roc Beu l'Aiga, Aynes, La Ferrière, Spontour... Ces noms résonnent encore avec amertume ou délices dans le cœur de celles et ceux qui connurent le temps d'avant les barrages et les villages engloutis. Pour Ginette Aubert peintre et auteur qui a contribué à DORDONHA, et pour d'autres personnes présentes parmi l'assistance, cette nostalgie bien réelle ajoute à son mystère.

(Nathalie Delarbre , La Montagne jeudi 20 Décembre 2012)

http://coneissenca.over-blog.com/

 

Gabare2

 Ivon

 
 
13 septembre 2012

Estapa 51 : La Retòrta – Puegeric – Mols

Trauchada II actuala : Tremolat - Sarlat (24)

30/08/11

GR 77

Aude (11)

"La mapa es pas lo territòri"

Alfred Korzybski

       Per tornar a la Retòrta prenguei sus lo VTC a Puegeric, la via anciana de chamin de fer barrada en 1965 e remplaçada per un chamin verd gaire indicat. Arribat sus lo Canau de las doas mars, m'endralhei dau meschent costat ; urosament en passar l'enclausa, veguei qu'anava vers l'estanh de Marselheta, tròp au ponent per tornar trobar la Retòrta.

ladinee1

       Aura tròte sus la broa dau canau en visar los bateus clafits dau toristum que fan l'anar-venir per veire las platanas ben malaudas dau canau.

ph11_puicheric

       A Puegeric, tombe sus una botica de vin dau menerbès e de las corbieras Biò. Tot en achaptar quauquas botelhas, platusse coma lo papet vendaire sus lo biais de cultivar la vinha (esserbatge mecanic, lo mens d'anticussons toxics – nonmas la bulhida bordelèsa,  esfolhatge manuau vertadier, baricas de chassanh echa…). Sus la segonda trauchada veirei las vinhas desfolhadas chimicament e  rondupisadas au pè ; çò-disiá lo papet, qu'una societat canadiana esbolhava daus mòbles vielhs per ne'n far daus esclapons per lo vin. 

A Puegeric, lo cementeri se troba "Charriera de l'egalitat" (rue de l'égalité)… segur ! dos m2 per chadun.

Photo0123-3Après aver trauchat Auda, torne trobar la via ferrada abandonada per anar vers Molt razis l'autostrada, en passar per Sent Coat "Donatz daus uòus ma bona dauna ! mas se son coats, ne'n vòle pas". Fai chalor au mitan dau vinhau e minge quauquas fijas mas las amoras son pas tan bravas, lo sulfatatge benleu. E per grapilhar tanben una remembrança de la meu enfancia provençala emb la culhida d'amenlas sus l'aubre ; son un pauc amaras mas lo gost de la jovença a pas de pretz.

 

bataille26

A Mols sus lo chamin de l'autostrada, es pinquat lo tombeu beu d'un poeta, Henry Bataille, amb un escultura d'esqueleta qu'a tot parier un cuca-sexe de lambeus de peu.

 

Lo salude e passe dejos l'autostrada, per arribar en Corbieras priondas.

 

 

 

 

 

 

 

 

Ivon

Publicité
Publicité
21 juillet 2012

Estapa 50 : Lo Puech – Lonzac – La Retòrta

 

29/08/11

Gr 77

Erau (34) Aude (11)

Trauchada actuala : Blaia-Liborna

"Las dròllas dei Lonzac l'an large e l'an long

L'an large e l'an long las dròllas de la montanha…"

Borréia de chas nos, jogada au violon per Leon Peirat de Sent Salvador (19)

       Vese per lo prumier cop de las vinhas aigadas au goton per goton (avem ben un eschaufadis qu'arriba). D'un costat de la rota, los jòunes plants son eisserbats a la trancha e de l'autre costat asaigats de pesticidas (I beg your pardon : "Produchs fitòsanitaris") dins la sega dau formatge de las vachas antibioticadas mai lo vin qu'es bon per la santat, çò ditz.

       Lo lavador d'Asilhanet es en eschalier : de janoelhs sus lo d'en bas per petelar lo linçòu saulhat puei de mai en mai naut per achabar d'eissurir lo mai pròpe. An ben rason de los conservar ; aquò pòt servir un jorn avenidor de manca d'energia…

Fijas culhidas ben maduras e segur tastadas, lo pè ! Mas las olivas verdas sus l'aubre son amaras e coma se disiá lo meu paire, los estrangiers toristas pensavan que l'i aviá daus oliviers per las olivas verdas e d'autres per las negras (quò es pas completament faus ; afar de varietats). 

 

canal-pre-olonzac

Lo brave canau de las doas mars es un pauc monoton, mas força plasent per marendar a l'ombra, a la broa de l'aiga.

 

       Aquí, trauche Lonzac (Olonzac) qu'en Corresa avem Lo Lonzac e sas filhas famosas. Tot en arribar a Lonzac, pense que Lo Lonzac era lo país dau Grand de la Martina de Lille, filha dau Delord (De l'òrt) ben conegut e mentor d'un jove enarque a la debuta, vengut president fai gaire, après un  corresian de mai, Chirac. Se'n carrem ben en Corresa.

       Passe a La Retòrta sus una mòda d'esclausadis en peira , un eschampador per regular l'aiga dau canau. La retòrta es lo plais torsat defensiu qu'en lemosin es tanben una corona de pan torçuda.

epanchoir4

Tot doçetament, me'n vene de la Montanha Centrala vers las Pireneus, lai-lonh…

Ivon

Camping "La Pineda" a Lesinhan

15 juin 2012

Estapa 49 : Velheus – Menèrba – Lo Puech

11/08/11

 GR 77

Erau (34)

Balade_Minerve_020

-"La gorja que vesetz nasquet de las forças erosivas de las aigas de Brian

La ribièra entalhèt lo calcari apelat "calcari a alveolinas".

-"The canyon that you can see is a result of the erosive force of the waters of the Brian. The river cut into the alveoli limestone."

-"Le canyon qui s'offre à vous est issu des forces érosives du Brian.

cine_club_ens_ulm_monty_python_life_of_brian

La rivière a entaillé le calcaire dit "à alvéolines".  

Paneu trilenga (per chausir sas lunetas ;) sus "la Vita de Brian" (the Brian, le Brian) a Menèrba.

 

        En passar dins lo borg de Velheus minje dòas fijas que pendolhan costat rota ; maduras e fòrças bonas puei, enlai, una autra fija pas tan bona ; quò es una Caprifigier masle (plan merces a internet per las informacions que las flors son dins la fija e ben complicada la fecondacion).

Passe razi un parcatge especiau per lo monde que davalan lo GR d'aiciá Menèrba ; indicacion que la solesa es achabada.

Minerve2

Serpenteje dins las Gòrjas dau Brian que ne'n chau pas aver la virason amon-naut. Passe lo pont medeviau qu'eschamba lo Brian  mai las alveolinas per veire Menèrba sus son piton rochelos. De las peira gentas mai coloradas me balha l'enveja de far una crotz  perlada de gravas. Per la seguda, tagarai la Trauchada, de crotz de peiras o traçadas sus las parets.

Galet_de_rivi__r_4c204c7fa8e73

De lonh me semble de veire una gleisòta dins lo fond mas qu'es nonmas un Transformator  (lo catolicisme  mai l'electricitat se ditz ;) arribe coma los pelegrins bonòmes per la ròca enauçada (que lo "warning" a la sautada de Menerba fai faute per entresenhar los toristas mai lors mainats dau dangier de li trotar). Menerba (celte : men, erb) es ben lo pais dau ròc.

minerve-crepuscule-1

A costa de l'escultura amb l'auseu, l'i a un paneu escriu nonmas en frances, sus los 150 catars cramats per los Frances.  En visar la barbaria daus envaïdors, ilhs podian ben pensar que Satan era lo mestra de nòstre monde.

Après una cervesa freja (dau bon Dieu :), dins un brave estanquet asolombrat, puje sus lo Puech davant de davalar vers la valada audenca.

        Lo ser per achabat la setmana me pague un bon sopar defòra a Sant Pons a costat d'Olandès que son a migrar sus los noms daus plats regionaus. Per la digestion, en tornar au campatge dels Ciriers,  me fau una permenada magica a la serena dins la ciutat vielha. A la font de Jaur,  trobe una serada populari de concert marende de jaz. Un moment fòra temps.

 Ivon

19 mai 2012

Estapa 48 : Copujòl – La Calm - Velheus

Trauchada actuala : Fois – Sent Gironç

10/08/11

GR 77

Erau (34)

 

"À Groix dans le port de l’île

Le vent d’est a triomphé

Il trouble des pas en vide

Il n’y a plus de thoniers

De thoniers

et son souffle s’accompagne

De français aux litanies

Tonnez basques de montagne

Maoris d’Océanie

Tenez bons dans la Bretagne

Tonnez gens d’Occitanie." 

 Gilles Servat : Les colonies

        Sei oblijat de prener mon VTC sur lo sendareu (la D 179 ?) per tornar a Copujòl au despart de la Trauchada. Sus la mapa, es marcada coma una despartementala mas quò es nonmas un chamin de terra plen d'arrodaus mai de crebòs. A daus endrechs, los quites 4/4 l'i podon pas passar.

panneau-copie-3Començe de laissar los plateus de La Calm de la nautura, un pauc voides, per trobar la toristalha que davalan au país catare (mielh vau catar - per los afars - que jamai !)

       En sautar de Copujòl, vese una eoliana pitiòta per tirar l'aiga, pincada dins un prat sec per li botar un pauc de verd amb de l'aiga undergrónda.

En tot pensar a la toponimia de Copujòl (esclarada celta –jòl- e Copu per se liar d'amistat e mai si afinitat :)…sosche qu'aier, era indicada sus una plancarda, la rota boscatiera daus Escampats (route forestière des Escampats). Dins "Cronicas marcianas" de Bradbury ne'n demora mas a la fin, dins la novela darriera, que lo  perfum dau Marcians chaplats per la malautia daus òmes, una sensacion de lor presença. Chas nos, una civilisacion milenari es a morir que ne'n restarà mas la toponimia per los "échappés".

       Aqui a la Font Seca, una motociclassa bela fonça vers Vielheus, sus la rota d'enquera enquitranada mas la vese leu tornar e mai se plantar que lo menaire me damanda la rota de Pardalhan qu'era pas dins la bona direccion. Son GPS  s'a plantat e ieu sei lo brave pieton de servici per li portar secors .macarel-provinces1-1

      Es content coma Piaron de veire mon ticherte "Macarel", que se, a tanben un blaudon "Macarel", una espingleta occitana mai un pòrta-bagatge "Breizh". Me ditz "adieusiatz" e ieu li torne un "kenavo". Quò es l'United Colors of Occitania de "Macarel" a la Font Seca de Copujòl

Ivon

Campatge : los Ciriers del Jaur : mas quò es pas donat  

2 mai 2012

Las vias priondas de la memòria

 

 

 
Las vias priondas de la memòria

 

Delpastre


"…Jamai n’aurai tant de plaser coma de la pera - d’aquela letra – d’aquela pensada – d’aquela ròsa roja lo primier jorn d’estiu – lo signe qu’esperava pas, que me fasia pas enveja, que l’i avia pas quitament pensat. Lo signe tant petit que siaja de l’amor sus la via de la destinada.

Aquí marcas ton pas, penosament ; ta rodau, pas per pas, l’as curada. I a los romegs, l’espinasson mai l’argfueilh.

Es pas ‘cepta, la via de la vita onte segues ta destinada, ont te forças de segre quela vita – sens ben saber, es verai, si era la toa, si prenias ben ton sendaron, si anavas dau bon costat.

Coma saber ? Coma chausir ? La chausida, qui l’auria ? Que si sabias, lo jorn que ven après lo jorn, si coneissias lo mandin que serà lo ser, pas la pena de i anar veire, pas la pena de se levar. Segur t’endurmirias – venhe lo som, petit som-som – durmirias si podias per oblidar lo jorn planier, la via traçada. Eslamparias dessus, que tot çò que te platz quò es de passar delai la romejada, en l’eschaupir, en l’espotir, en la copar fiala per fiala, las mans minjadas d’espinas e lo còr de penas – e bonur !

E bonur a chamin si quauqu’un t’espera qui pòrta una ròsa, una pera, una estiala ! La pita lampa de la lampiròta entre doas fuelhas d’erba, un grun d’amor sus lo chamin.

Zo sabes plan, pertant, aquò ne’s pas l’amor."9782859101893

 

 

Marcela Delpastre

p. 30

 

Ivon

 
12 mars 2012

Estapas 47 : Eusedés de Riòls – Pardalhan – Capujòl

 

09/08/12  

Gr 77

Erau (34)

34pardailhan25 

" Un país, entre doas mars e tres montanhas…"

Claudi Marti

       La Trauchada puja sus lo suc e dins lo bòsc, pas tan lonh dau GR, te vise un ostalon betumat. M'apreime, curiós ; quò es enquera un refugi per chaçaires (emb taula mai chaminada) dubert aus randonaires.  Amb un biòlet, es escrit sur lo manteu de la chaminada : "Merci aux chasseurs". Ieu, aponde amb lo bois cramat : "Plan mercès aus chaçaires" per aqueu acialador. Coma de costuma eissaje l'acostica en chantar borreias e trobadors e aquí, quò sona coma dins una egleisa.

Puei, sur lo chamin de poja en nautor, mire a l'adrech dins lo debas, la mar nostra amb un estanh davant (quò es l'estanh de Sijan segon la mapa). sanstitre11hÒsca per la soa Calandreta que lucha per la coneissença liberatritz contra la non-sabença sectari. E non pas per mon arma, per botar los quauques indians "patoisparlants" dau ranvers, dins lor reserva africana.

Vese tanben la chadena de las montanhas venentas amb lo Canigon ; la seconda après lo Massiu, perque la tresena serà per la Trauchada que ven.

       A Pardalhan manque lo GR per Capujòl, desvariat que sei per un tropeu d'ases (nonmas a quatre pautas) en bòrd de rota. Davale d'aiçiá lo pont e tòrne trobar lo GR en passat per una rotòta. Lo Chavalier d'a Pardalhan (d'un filme de mon enfanciá)  es vengut a mon ajuda, segur.chevalier-de-pardaillan-03-g

Pas gaire d'aiga per l'aumalha e nonmas conducha per tudelàs.

Lo vent, l'aiga destorban lo país, aquí !

"L'aiga de ròcha te farà morir pitiòta

L'aiga de ròcha te farà morir

Te'n chau mesfiar d'aquela aiga d'aquela aiga

Ameras mellhor beure un còp de bon vin"

 

Un còp de vin engolat, òc ben !

mas la terra n'a ben mestier d'aiga de ròcha o de plueja, tot parier !

 

Ivon

Publicité
Publicité
1 2 3 4 5 6 7 > >>
Trauchadas transoccitanas
  • Quo es lo jornau de viatge d'a pè de Bossac (23) au Val d'Aran emai de Blaia (33) a Vinai dins las Valadas occitanas d'Italia en prener los GRs. Ne'n parlarem tanben daus chamins de la vita emai de l'Occitania qu'es força meravelhosa.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Publicité
Archives
Publicité