Estapa 17 : Caforcha Chasteu de Peiralada / D 3 – Col de Serra

Dimenge lo 13/06/10

Cantal (15)

GR 4

“Una gent es josterranha donc non cella drut ni marit”

Arnaud de Tintinhac « Molt dezir’ l’aura dolçana »

 M’enrote vers lo Pueg Mari (de Marius cò ditz la plancarda !) sus lo plateu ; de las pradas, de las vachas subretot salers per la charn. Ai una vision larja , panoramica de totas las montanhas ; la chadena dau Sanci, lo Cesalier, e per la direccion dau moment : lo Plom dau Chantau.

Los solets aubrissons son de l’assaleç.

 Passe a costat de burons soventas-vetz esbolhats. Los noms sus la mapa son ben occitans :

“La Gorça josteranha, la Gorça subrona, La chichorla(?) mai La chichorletona”. Amb un diminitiu força emplegat aqui ‘Chapelona, estivadona, montanhona…’

Las lengas e los bastiments an ben de mau dins lo nòstre monde.

 Tròbe de las peiras plantadas sus los GR ; son los quierons de la rota medeviala de cresta

(per chaminar dins la neu) que relijava Murat a Riom.

Aura la rota passa dins la valada.

 La plueia mai lo manca de visibilitat me fan segre los quierons que me menan vers lo nòrd- oest vers Chailada;

Me’n tòrne amb lo solelh sus lo bon plateu que vai d’aiciá au col de Serra.

Daus chavaus d’en pertot un pauc sauvatges, fòrçes despariers ; mancan los tipis per se creire chas los indians.(e tanben sens los arrodaus de 4/4).

 Per un pitit sendareu, davale sus lo Col de Serra tot en avisar l’estapa circulari avenidoira que serà d’a pè nonmàs.

Ivon

Tecnica :

- Ben anar vers l’adrech e nonmàs sud / sud-oest en arribar sus la cresta, per pas s’endralhar vers la valada de la Chailada.